Jo Quim Ponsa i Fernandez,
avui, un dia calorós de juliol,
em declaro sensible.
Després d’unes proves mèdiques
a l’hospital de la Santa Avarícia
m’han diagnosticat sense cap dubte,
ser portador d’aquest virus perillós.
Els símptomes van començar
veient una obra de teatre,
i de sobte els ulls se’m van negar
d’unes llàgrimes incontrolables
i una sensació d’ofec al cap,
una cabeziña que non
paraba
de preguntar-se coses.
Se que la malaltia em pot consumir
com es consumeixen els gelats
en les tardes de l’estiu.
Se que seré mal vist a tot arreu,
se que potser em qüestionaran
fins i tot la meva condició sexual,
no puc fer-hi més, he agafat la malaltia.
M’han parlat d’antídots i medicacions,
que m’apunti a un partit polític,
que miri cada dia el Salvame de luxe,
fins i tot que inverteixi en borsa
o em compri un iot i viatgi
a les illes verges,
però tot i així tampoc m’asseguren
una curació, que no se si vull.
Una vegada assumida la malaltia,
no seré com els leprosos de les coves.
Em faré traficant del virus
i maliciosament, l’escamparé al meu voltant,
tant com pugui, i amb tanta gent com pugui.
M’he d’afanyar,
abans que les farmacèutiques de l’odi i la rancúnia,
trobin indefectiblement, la vacuna de la mediocritat
i tot torni a la normalitat més absoluta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada