FUTBOL?

Tot és apunt a l’estadi.

Els jugadors a banda i banda del camp,

l’àrbitre, els jutges de línia, espectadors...

Nervis, el xiulet és apunt de sonar.

Un dels jugadors, musulmà,

aixeca els braços al cel, i tancant els ulls

prega  al seu Déu.

A l’altre cantó, dos o tres jugadors se senyen,

en el nom del Pare del Fill i de l’Esperit Sant.

Tots preguen per la victòria al seu Deu,

un Déu que si existeix, afavorirà als uns

en contra dels altres, tots suposadament

fills del mateix Déu, forçosament  injust.

Comença la final . Carnaval de mesquins...