quan em vulgueu enterrar
així els gossos i les gosses
s’hi podran venir a pixar
hi vull flors i moltes herbes.
I tindré els ossos calents,
a l’hivern, quan bufi el vent.
No vull pas sentir cançons
ni cap missa de difunts
si hi ha frares carrinclons
feu-los fora, que els vull lluny
que no em toquin els collons.
I tindré un repòs adient
a l’hivern, quan bufi el vent.
No voldria ser macabre
però us demano a tall d’annexa
sense vergonyes ni fàstics
per si els àngels tenen sexe
un grapat de profilàctics.
És per si em poso calent
a l’hivern quan bufi el vent.
Quan us deixi amics meus
us demano flors al ventre
un carajillo ben calent
i molt poques llagrimetes
i que no em tapeu el vent.
Necessito de valent
quan em mori, sentir el vent.
Deixeu que hi pixin els gossos
no oblideu els profilàctics
i si és veritat que hi ha un Déu
li parlaré de vosaltres
presumint dels meus amics
I us tindré a tots presents,
a l’hivern quan bufi el vent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada