Va passar el vent per sobre els nostres capsesborrant els records, torbant la imaginació,
el vent, va assecar-ho tot, fins i tot les llàgrimes.
No ens va deixar ni la sensació de solitud,
ni tant sols la fragilitat de l’enyorança
que planava sobre els sentiments amagats.
Va passar per damunt nostre, tot el vent del planeta
i va desdibuixar les rialles i els moments de plaer
com un huracà cruel i persistent que tot ho arrasa.
Varem quedar sols i nus vora la tortuosa carretera
amb les mans alçades al cel ras del migdia,
i l’enyor ens va portar a la més absoluta catalèpsia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada