FRED

Se m’han mort totes les plantes
i els testos han quedat buits d’olors,
ha arribat el fred, tot just quan vas dir adéu.
El vent s’ha endut les fulles maltractades,
les ha fet volar violentament marges enllà,
lluny de l’arbre on sortien la passada primavera.
El gos esbufega baf calent a cada lladruc,
i de les cases del voltant surt xemeneia enllà
l’olor inigualable de la llenya recent cremada.
M’abrigo, i surto a passejar amb la bufanda
trepitjant camins amarats d’aigua gebrada,
i emmirallo la meva soledat amb la dansa
que executen els núvols pel cel mig rogent.
Trobo a faltar la teva ma calenta agafant la meva,
les teves galtes gelades, la llum dels teus ulls.
Trobo a faltar les paraules pausades parlant de res,
parlant de tot, parlant i parlant sense parar,
Enyoro el soroll de les passes compassades,
em manca el caliu de cada mot, de cada instant.
Se m’han mort les plantes, per manca del teu oxigen.