Repica la pluja sobre els taulonsde manera suau sense crear bassals.
Sonen les notes sense nota
i els sons llunyans dels trons
il•luminen el verd, sempre present.
Insistentment l’aigua es va fent abundosa
i les Txalapartes repiquen humides
farcint els racons de la plaça
d’una música única i ancestral.
Repica la pluja amb tota la seva força,
i els pals llisquen per les mans
i de manera rítmica i violenta
es transformen en un paisatge més
d’aquest país verd i apassionant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada