De vegades torno a tu,
tan sols per demostrar-te
que encara et penso.
Deixo que la imaginació
tragini pels camins enfangats
de paraules massa llargues,
d’idees que necessiten molt
per deixar clar el que penso.
I et miro, em relaxo i t’escruto
anant de liana en liana dels mots
que intento que siguin breus,
que voldria que fossin concisos.
Et vaig deixar un dia plujós,
ja saps com odio els temporals,
i avui els tic tacs de les gotes
del gran finestral de la sala
m’han convidat a perpetrar
una poesia que no diu res.
Tan sols que a estones t’enyoro.
