TATUATGE 1
De vegades hi ha tatuatges tan efímers
que són per tota la vida.
Que duren menys que la tinta que els il·lustra,
que només els esborra el desesper i l’enyorança.
Un infinit tatuat al pit, una àncora a l’espatlla,
un cor doble a les galtes del cul...
Un nom a la panxa, al final del còlon,
a punt de sortir disparat cap al no-res.
De vegades hi ha tatuatges tan falsos i grollers
com la mateixa existència
TATUATGE 2
Ens vestíem el cos de tinta,
perquè ja cap roba ens podia tapar les vergonyes.
Robàvem al temps segons
que queien com gotes de tinta negra
sobre les nostres consciències.
Cada petó era un salt a l’abisme,
tatuats, això sí, per deixar constància
de la nostra estupidesa.
TATUATGE 3
He recollit a la pell nua quatre idees
tan sols perquè siguin perdurables.
Per culpa de la meva indecisió
i la meva insultant inseguretat
demà començaré a fer-me empelts
de pell nova i més sincera.
