DE PRIMAVERA

 

DE PRIMAVERA 1

Era dia de mercat,

patates, fruita llegum,

flors, olives, verdura...

Ell es va trobar sense buscar-ho

la parada amagada de les il·lusions.

Feia molt bona olor de primavera.

DE PRIMAVERA 2

Ell va fer saltar tots els radars

tan sols per tastar els seus llavis

i així que va arribar el va abraçar

la primavera abrupte d’olors florals.

L’astènia cruel, li va afeblir el desig

i la maleïda prudència habitual

li va engarjolar tots els gests pensats.

En marxar, el pol·len li negà els ulls,

o potser va ser la seva manca

de valentia i insolència.

TIMBRE DE VEU

 TIMBRE DE VEU

Va notar en el timbre de veu

l’efluvi romàntic d’una flor fresca

un remolí de sensacions llunyanes

que com un tsunami l’embolcallà.

Va notar un pessigolleig estrany

volgudament llunyà i emmascarat

mentre la tramuntana persistent

li escampava del cap les cabòries.

TATUATGE

 

TATUATGE 1

De vegades hi ha tatuatges tan efímers

que són per tota la vida.

Que duren menys que la tinta que els il·lustra,

que només els esborra el desesper i l’enyorança.

Un infinit tatuat al pit, una àncora a l’espatlla,

un cor doble a les galtes del cul...

Un nom a la panxa, al final del còlon,

a punt de sortir disparat cap al no-res.

De vegades hi ha tatuatges tan falsos i grollers

com la mateixa existència

TATUATGE 2

Ens vestíem el cos de tinta,

perquè ja cap roba ens podia tapar les vergonyes.

Robàvem al temps segons

que queien com gotes de tinta negra

sobre les nostres consciències.

Cada petó era un salt a l’abisme,

tatuats, això sí, per deixar constància

de la nostra estupidesa.

TATUATGE 3

He recollit a la pell nua quatre idees

tan sols perquè siguin perdurables.

Per culpa de la meva indecisió

i la meva insultant inseguretat

demà començaré a fer-me empelts

de pell nova i més sincera.

T'ENYORO

 

 De vegades torno a tu,

tan sols per demostrar-te

que encara et penso.

Deixo que la imaginació

tragini pels camins enfangats

de paraules massa llargues,

d’idees que necessiten molt

per deixar clar el que penso.

I et miro, em relaxo i t’escruto

anant de liana en liana dels mots

que intento que siguin breus,

que voldria que fossin concisos.

Et vaig deixar un dia plujós,

ja saps com odio els temporals,

i avui els tic tacs de les gotes

del gran finestral de la sala

m’han convidat a perpetrar

una poesia que no diu res.

Tan sols que a estones t’enyoro.