ONA
Ahir, hi va haver un eclipsi de lluna,
i tu encara no hi eres.
Aquesta nit, una cortina de pluja,
i he pensat en tu.
Tu que naixeràs beneïda i regada
de pluja de part.
Tu amb el teu nom marí
engoliràs mil i una llunes,
tu que viuràs eclipsis i pluges,
Tu.
He somniat els teus ulls vius,
plorant desconsoladament
pel món en què arribes,
amb més sang que petons,
amb més runes que vides.
Tu.
Tu que faràs millors els nostres dies.
Serem vigies de les teves naus
i fars en els dies de tempesta.
Tu que seràs emoció, moviment,
llibertat i natura, riures i pors,
ansietats, esperança, alegria...
Tu.
Que el fred del febrer
et desvetlli la vida.
ONA 2
Potser seràs Aquari
i deixaràs que els dofins
et besin la pell i els ulls.
Pots ser també Peixos
i nedaràs voltada de sirenes
remuntant escumes i onades.
T’expandiràs com les marees
i et reclouràs també com elles
quan la lluna faci equilibris.
Honoraràs el teu nom marí
sempre voltada de petxines
d’ostres i curculles, de sal.
Seràs l’ona que regnarà
els nostres mars i marees,
de febrer a febrer,
d’estiu a estiu,
de primavera a primavera
i sens dubte en la nostra tardor.
ONA 3
Com un puny alçat en una foto
ennegrida i poc visual ens saludes.
Seràs el que vulguis ser, sempre,
sense lligams ni opressions,
i si hi ha sort, alçarem el puny junts
reclamant sempre un món més just.
M’espanta el món en què viuràs,
i no ens enganyem, m’il·lusiona
el poder compartir-lo amb tu,
canviar-te els bolquers,
donar-te el biberó,
portar-te a passejar,
fer-te adormir,
vetllar-te el son...
i ensenyar-te a alçar el puny,
com en l’ennegrida foto.
ONA 4
Voldria poder explicar-te moltes coses
ara que flotes en la placidesa líquida.
Explicar-te com són de bonics els matins
quan a l’estiu encara la calor no t’abraça,
l’olor dels camps a la tardor humida i gris,
l’esclat floral i verd de la bella primavera,
els flocs de neu i el fred del teu hivern...
Però també explicar-te que aquí fora
no tot és tan bonic, ni fàcil, ni agradable.
Et vull alegre, i també si cal combativa,
et vull molt nena, molt dona, molt lliure,
et vull molt dolça, rabiosa, també altiva.
T’he imaginat moltes nits entre somnis
i t’espero amb el millor dels somriures.
