He quedat atrapat en el laberint del teu somriure,intentant escapar com un presoner de la teva fesomia.
He quedat enganxat en la llum dels teus ulls
i en la fragilitat del teu cos càlid i menut.
Per més que busco la sortida, m’enredo als teus cabells
i sempre em sembla haver estat al lloc que ara abandono.
Tot es desplaça fugisser com un somni repetitiu
i jugo a fet i amagar, confós amb mi mateix.
Voldria escapar algun dia dels teus braços
i a la vegada, quedar-m’hi per sempre més.
Complicat laberint aquest, tortuosament enjogassat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada