19.12.18

ANTIAVALOTS


M’he encarat al teu escut, a la teva arrogància
i t’he mirat als ulls injectats d’un odi visceral.
He escrutat el teu esguard altiu, tens i viril
i he intentat, sense cap sort, veure-hi un home.
Han estat tant sols uns segons, quasi eterns
i t’he vist tant submís al poder, tant poca cosa
que tant sols he sentit per a tu compassió.
Has alçat la teva porra sense pietat ni miraments
i has descarregat  en mi, les teves frustracions.
Avui, tornaràs a casa bavejant com el que ets,
esperant la manyaga autoritària  del teu amo.
Tant sols et manca, perfeccionar els teus lladrucs

10.12.18

LA PARAULA


La paraula, de vegades t’acompanya
com un vell amant passejant arran de riu,
quan la tardor t’envaeix els instants.
Aleshores sense avisar t’abraça dolçament
o et revolta amb frases colpidores i insurgents
i et deixa atònit i terriblement sol i dessolat.
I sents que no necessites res més al teu voltant,
cap frec, cap plany, cap al·legoria, cap parany,
tant sols el bis bis dels llavis amics que et bressolen,
que et diuen t’estimo, no pateixis, tot anirà bé,
i es quan el teu cos es dilueix en un estat plaent,
en un estat on res t’importa, on tot és sobrer,
i et deixes anar tranquil·lament sobre una estora
plena de regalims de la rosada més fresca i virginal.

9.12.18

CARICATURA


El temps i les disputes
m’han convertit com en un joc de màgia
en una burda caricatura de mi mateix.
Se m’embarbussen les idees i de la boca
surten paraules inconnexes i agressives.
Els dits teclegen improperis i bravates,
i tot al meu voltant es torna tèrbol i excloent.
Em contradic i  torno a mormolar esputs.
El temps i les disputes
em serveixen per a amagar incoherències,
per deixar ben clar les immenses incapacitats,
per estampar davant la vida totes i cada una
de les meves perverses  fòbies i complexos...
Sóc una burda caricatura estúpida de mi mateix.

S'ACABA LA TARDOR -Fotografia de Marta Vergés-


S’acaba la tardor
i el mantell estes de fulles grogues,
s’humitegen per les fredes fagedes.
El sol intenta sense cap  perícia ni sort
profanar els temples xops i ombrívols
on la gebre ha proclamat la seva república.
Els faigs, sempre senyorials i robustos
s’han deixat fer l’amor sense capitulacions
per aquesta fascinant tardor que els embriaga.
S’acaba la tardor i tot és apunt per l’hivern,
per rebre aquella capa de neu o glaç
que fa que tot mori amb placidesa
enyorant una renaixença primaveral,
plena de colors, aromes i noves fulles verdes.

2.12.18

NADAL


Els carrers ja són plens de llums i garlandes,
ple de nadales, festes, boles  i llumetes,
els aparadors de missatges de bondat,
les voravies de confetti i purpurines.
Plens de paios amb vestits cars i corones,
amb homes grassos amb campanes...
Tots apunt i esperant amb nerviosisme
el naixement del darrer Iphone al Mediamarket.

1.12.18

POETA


M’he encarat en somnis a la teva supèrbia
i brandant el sabre l’he filetejat com un pernil.
En despertar, he comprovat la teva petitesa,
m’han fet gràcia tots els teus gests maldestres,
tota la teva verborrea absurda i prepotent.
M’has fet riure, com feia riure al rei el bufó...
Ràpidament t’he esborrat i he passat pàgina.