9.9.18

LLUNY



 Acaronarem la gespa dels avantpassats,
com un dia acaronàrem el primer nadó,
i ens deixarem dur per l’aire poc oxigenat
d’una terra alta com el cel i els esperits.
Seurem tranquil·lament a contemplar
aquell estrany oratge que ens envolta
i deixarem reposar la vista en aquella Ítaca
que fa tant de temps somniàvem lliure.
Ens costarà reprendre el camí feixuc,
aquell camí de totes  les tornades lentes,
i deixarem enrere aquells instants de solitud
que quedaran impregnats per sempre
en cada un dels porus de la nostra pell.

8.9.18

PAPALLONA -Fotografia de Marta Vergés-


No es va posar sobre aquella flor perquè sí.
Ella, acostumada a transportar tanta bellesa,
va triar el color roig que li faltava a les ales
per tal de fascinar la vista als afamats i precisos
caçadors de papallones, sense xarxes ni presons.

7.9.18

JUBILACIÓ


No tornarà a navegar més
aquella barca on barquejaven
les nostres il·lusions.
Una marea massa alta
un temporal inesperat
la va ensorrar a la sorra
inhòspita i cruel dels records.
Mai mes solcarà els mars salats
i plens d’aventures idíl·liques.
No lleparà mai més les roques
que punxerudes i salades
fosquegen ombrívoles
vora els penya-segats
de totes les Ítaques possibles.
Cap dofí acaronarà la gropa,
ni cap vent tornarà a imflar
aquelles veles blanquinoses
que semblaven besar-la.
Resta ara enterrada als marjals,
exposada al sol i al joc d’infants.
La seva jubilació, és la nostra condemna.