17.2.07

VULL ABRAÇAR-TE




I
He acabat en un moment els encreuats,
un escac i mat al Rei i les cartes lliguen totes.
He fet un set i mig mentre tancava un dominó
i matant una vermella conto vint i entro a casa.
He contestat una pregunta, i llenço els daus,
i m’ha sortit un pòquer d’asos de primer.
Ha sortit el vint-i-set a la ruleta, que era el meu,
i he arrasat totes les dames que es creuaven al meu pas.
M’he passejat pel taulell tot solet de oca a oca
i amb un no-res un tres en ratlla he dibuixat.

Estic tip de jocs, vull abraçar-te
NO TINC SORT!!!



Ando como hormiguita por tu espalda
ando por la quebrada dulce de la seda
Vengo de las alturas de tus nalgas
hacia el oro que se derrama y se me enrreda
S. Rodríguez.
II
L’estança s’omplia de son mentre dormia
I jo somiava besar-te a la boca dolçament
i explorar-te el cos blanc, preciós i menut,
acaronar-te sense deixar de mirar-te els ulls,
dels turons dels teus pits a la vall del teu ventre,
i no oblidar-me cap racó de pell per descobrir.
Tot semblava tan real al meu somni a les palpentes,
que fins hi tot vaig ensumar el teu perfum.

TEMPS DE GROCS I MARRONS


Temps de grocs i marrons i olor de llenya
de galtes calentes, de foc nou regenerat.
D’escombrar fulles al jardí cremant rostolls.
Temps melangiós i de vida fosca soterrada,
en les amagades humitats, escoltant musica,
d’escriure i recitar els vells poemes retinguts.
Temps de calentes castanyes i moniatos,
guants de llana sense dits i afegir mantes,
de saltar-se les dietes per quatre panellets.
Temps de pensaments refugiats a les fagedes,
de dies plujosos i boires perpètues, continuades,
d’embadalir-se davant miralls i vidres estelats.

Sóc nascut en aquesta època i em bellugo sempre
entre grocs, marrons, olor de llenya i castanyes calentes.
Tinc suposo els sentiments fràgils com els rostolls
i el desig tant calent com les galtes que llueixo vermelles,
com els guants.

Temps on les llàgrimes cauen lentament
com les fulles dels pollancres en recordar-te tan bonica i tardorenca.

ET VAIG VEURE EN UN SOMNI...


Et vaig veure en un somni
i et vas fer fonedissa
dels meus dits àvids de carícies.
Vaig quedar sol de nit
plena de penombres i cortines.

Les nits em fan por si no hi ets,
els dies, llargs, inacabables.

EN PARAL·LEL


Pausada i estranyament, vivim els dies en paral·lel,
i ens mirem, captius, tu a baix, jo a dalt, angoixats
i bescanviem petons i mirades furtives, lascives,
i el desig i sofriment caminen junts, en paral·lel
Tu a dalt, jo a baix. Sempre.

Algun dia ens trobarem. Potser.
Si més no a l'infinit,
allí on s’uneixen les línies paral·leles... Potser…..

SUBCONSCIENT



Com una freda ma, cercava l’escalfor
del teu pit menut i blanc,
abraçava mig en somnis la tebiesa
dels llençols buits i distants,
remugava delirant el teu nom
que es feia eco reprimit,
mentre tu reies entre els teus
ben lluny de mi.
Entre els dos un món immens
impossible d’acostar.


Bregava però valent en una fràgil
barqueta contracorrent,
udolava fort per retrobar-te
per les vores riu enllà,
riu d’entrebancs i de mortalles
pels amants que ho tenen cru,
gorges plenes de desigs, de petons
i també d’enganys.
Ara que em desperto i obro els ulls
sols penso en tu.

Sense pausa busco entre paraules
les lletres amagades del teu nom.

15.2.07

FUGAÇ


Fugaç
Només ells dos, van veure com l’estel fugaç creuava el cel, però no van poder celebrar-ho besant-se, com solen els enamorats. Un bes dolç de llavis entreoberts. No estaven sols.
L’estel il·luminà un bocí petit de cel, i s’esvaí, inmediatament deixant una petita imprompte del seu pas que ràpidament desaparegué.
Ells es miraren. Als seus ulls però, quedà gravada la mirada de l’altre, per sempre més.

Sexe

L’abraçada va ser brutal, com el desig que compartíen. Ell notà els seus dos pits rotunds contra el seu, i ella notà la lògica reacció d’ell, allí on l’amor, canvia el seu nom pel de sexe...

Fel·lació

Van intentar desfer l’humitat i la fredor de la nit, amb la càlida sensació d’una fel·lació meravellosa. Poca estona desprès entraren a la casa xops, i satisfets per tot arreu...

Distància
Es varen jurar que la distància mai no els allunyaría...Però, potser s’ho van dir de massa lluny?...
Olor
Amb audàcia, i desig passejà els seus dits, pels racons més amagats i amarats d’ella.
En acabar, va passar la nit ensumant l’esència que ella deixà en els seus apèndix, revivint cada instant de la excitant passejada...

Okupa
Ell li va dir: Busca’m, sempre que em necesitis.
Ella contestà: No em cal, vius dins meu.

Pell
Eren com dos esclaus de la pell de l’altre.
Es buscaven de la claror a la penombra. Coneixien a les palpeltes cada plec de l’altre cos, i els llàvis semblaven fabricats partint d’un motlle que els unia.
Només els separava el temps i l’espai abruptes que enjogassats els havia unit massa tard...
...Massa tard?...

Sort
El sabía present en la llunyanía. Feia temps que vivien junts, a centenars de quilometres de distància.
Tots dos sabien que les distàncies eren invents dels amargats i els poca-penes...

Fum
Ella engolí la pipada de la darrera cigarreta, amb neguit i pena.
Com a penyora d’amor, havia decidit canviar la companyia de la lenta mort del tabac, per la de l’amant allunyat, i fidel...

Somnis
Cada nit en apagar la llum de la tauleta ofegava desconsolada el nom d’ell al seu coixí.
Quant ell s’estirava al seu llit, sentia una dolçor molt coneguda en el contacte...


Frec
De vegades passejava pels carrers sense cap solta ni volta, xerrant sol. Ella el sentia i li contestava.
El que el va fer adonar que tot era un miratge, era el fet que ella sempre li donava la raó...

Camp de batalla
Van trobar als llençols, el lloc idoni per fer la guerra.
Per fer l’amor, no els calia ni veure’s...

Joc
Tot plegat no semblava res més que un joc. Cap dels amics no ho entenia.
Eren els incompresos més feliços del mon...

Llengua

Ella li entrelligà la llengua a la seva, en un petò que semblava no tenir fi.
Li entrelligà els braços, els canyells, les espatlles. S’enganxà al seu cos com mai no ho havia fet en cap altre.
Ell va compendre que mai no trobaria ningú que es mereixes tant ser estimada...

Acte

Van fer l’amor tota la nit, de mil maneres amb milions d’orgasmes. Cada caricia n’era un, cada bes, un abisme de plaer, cada mirada un agraïment...
Cada penetració un obsequi, cada moviment, una delicia...
Cada respiració, un acte d’amor gratuit.

SOLEMNEMENT

Solemnement amb els dits
endreço els cabells que t’amaguen els ulls
i els deixo lliscar per la galta, encesos de desig.
La meva mirada es gronxa en la teva,
i acostant els llavis, els fonc en una melodia
fascinant de passió i saliva...

Al fons la bruixeta sufocada
puja a l’escombra i engegant el vol,
discretament ens deixa sols.

A FREC




Caurà, plàcidament l’estiu sobre les espatlles nues
desfent-se poc a poc com un sucret en aigua,
llepant amb llengua de foc, els xiprers i les maduixes,
daurant els camps i les hores càlides, d’esperes brunes.
I acaronarem les fulles grogues, talment joguines d’infantesa,
o petits tresors, o petxines d’aigua salada, o miralls de fantasia,
estremint-nos per l’encís de la fràgil bellesa que ens regala.
I sentirem la pell torbada, esdevenir granulada pell de gallina,
en fregar amb els dits la fina esquena, els malucs, els pits i aixelles.
I mirarem embadalits la lluna nova, cada nit per estrenar,
i creurem il·lusos que tot és allí tant sols per nosaltres,
que cada constel·lació duu gravat el nom de l’altre,
i cada estel fugaç, el traç de la seva signatura.
i ens gronxarem com nens petits a les pupil·les de l’altre
com si no esperéssim altre cosa, com si fos l’oasi.,
com si el joc fos tota finalitat de la companyia que ens farem,
com si els petons ens escalfessin l’oratge, i la memòria.
Com si la neu del golut hivern esdevingués aigua
sota els nostres peus calents, d’amor i de desig.
I recorrerem els racons amagats tant sols amb la mirada,
i vencerem el fred amb la il·lusió de que algun dia
una eterna primavera ens fes el regal inesperat,
d’un preciós ram de roses de milers de colors diferents,
i que l’olor groguenc de la ginesta ens anuncii
que tot recomença, i que la teva espatlla segueix fregant la meva,
la teva mirada s’emmiralla en els meus ulls,
la teva pell juga a confondre’s amb la meva...
La teva vida em segueix en paral·lel...

I la nostra bruixeta de cartró
encara ens fa l’ullet, tota bonica i picarona...

TRAMUNTANA



Caparrassa

Aquesta nit abraçats al llit
sentíem com la folla tramuntana
batent els arbres fent dissabte,
s’ha endut fulles i humitats.
ens ha deixat secs i assedegats
mentre colpia finestres i branques

Al matí ens hem llevat vitals
i amb una immensa caparrassa.

Fugaç

Avui el soroll del retruc de les persianes
jugant innocentment amb la tramuntana,
m’ha recordat la teva revolta

M’he imaginat fent-te l’amor.

REMORDIMENT



Inesperadament, de sobte,
un llampec il·luminà el dormitori,
i vaig veure els teu dos ulls
escrutant-me fixament en la fosca.

Aterrit em va semblar per un moment
que provaves de llegir-me el pensament.


T’abraço
i sento com el món s’alça sublim
com tot de sobte agafa sentit i consistència,
i els teus ulls de caramel em miren
i els meus ulls perden tota la innocència.
El frec
dels teus llavis contra els meus
m’eleva com la més dolça de les drogues,
les teves mans dibuixen una carícia
i amb els dits em fascines i em transportes.
La teva escalfor, la més sensual de les estufes
sento els teus contorns clavats en mi
i la geografia del teu cos se’m configura
mostrant-me el seu millor camí.

Et recordo cada corba,
del cap fins els peus
i et somnio completa,
com deia el poeta...

NENS SOLDAT




Amb els ulls ancorats en la misèria,
el nen soldat apunta l’arma,
allí on la vida més mal li ha fet.
I es burla de la sort grotesca que ha tingut
i de l’espai on li ha tocat de sobreviure,
i del destí, i del demà, i de l’ahir.
El nen soldat, s’esmicola cada dia,
sota un fràgil cel de porcellana.

GRIP D'AMOR



GRIP D’AMOR

Guardo com penyora d’amor
els teus virus als pulmons

En sentir-te esternudar
després del llarg petó
sabia que els propers dies
compartiríem calfreds, escalfors,
mal de cap i nas de mocs.
No dormo bé des d’aquell dia,
tinc febre de sentir-me dintre teu,
i el cos baldat com després
d’una batalla amorosida.

Els corrents d’aire m’ajuden a empitjorar
i així conservo com tresors els teus bactèris.
No he rentat cap mocador des d’aquell dia,
i amb les restes de mocades faig siluetes,
que em recorden el verd dels teus ulls.
La veu se’m talla d’emoció i d’afonia
cada cop que em ve la tos, et se propera,
i em fibla i supura un xic l’orella,
si algú em recorda les lletres del teu nom.
He llençat la recepta del “seguro”,
que proposava arrabassar-me els teus microbis,
i maleeixo la metgessa que ha donat set nits de vida
al nostre enllaç engripat i malaltís.

Desitjo retrobar-te el més aviat millor,
per que m’encomanis algun mal més greu i durador.
VAIG NOTAR-HO

Vaig notar-ho, eren petites coses,
coses sense importància, minúsculs detalls,
que m’acostaven com un potent imant,
que movies ingènuament sense saber que arrossegaves.
Vaig notar-ho, eren petites coses,
el moviment d’una mà, l'ampli somrís del teu rostre….
Petites coses que en van fer una d’immensa

L’AMOR.

PERDUT ENTRE ELS TEUS LLAVIS



Com si la terra s’ensorrés als meus peus,
i un munt de llavis resseguís el meu sexe,
besant-lo dolçament de l’arrel a la punta.
I el moment esdevingués una plàcida regressió
a la infantesa més remota, al mateix úter matern,
on tot és pau, on cada moviment és celebrat...
...I tu a sobre meu, dansant sense música,
amb un riu cabalós entre les cames,
una brasa encesa als braços, i un rusc de mel en el somriure.
Amb sonoritat a la veu, amb llum intensa als ulls,
fent del risc una peça d’amor, de l’amor un crit al risc.
Ajornant tota mostra de conservadora sensatesa.
Només tu, jo i el moviment harmònic de malucs
seguint el ritme suau, excitant i tendre de l’amor,
amb el teu sexe encerclant apassionadament el meu...

I de sobte el foc tot ho crema i els ulls agafen intensitat,
la boca s’obre fins arribar al crit, la respiració es trasbalsa.
L’orgasme rebota les parets i omple l’estança de llum i flors...
I tot seguit una veu suau, que diu “t’estimo...”
i unes gotes de suor, que et fan més humana i desitjable.
I uns pits que em retrunyen a la cara demanant carícies insolents.
I el meu sexe momentàniament flàccid, esperant uns llavis,
una llengua, una saliva, que el remunti a l’infinit...