28.2.11

FRONTERES

Han posat fronteres entre el bes i la raó,
entre la paraula i el dret, el desig i el plaer
Les han posat allí on les humides llàgrimes
corrien d’antuvi lliurement galta avall
confiscades cruelment per lleis absurdes.
Fronteres a les llargues passejades amb el gos,
i a les tardes lluminoses i festives de diumenge.
Als jocs i les innocents mirades dels infants,
a les esperances i il·lusions dels més joves.
Al vent del nord que ens acarona la cara
i ens esbulla amb violència els pocs cabells.
Fronteres a les rialles massa sorolloses
a les cançons, i als idiomes que no entenen.
A les maneres diverses de vestir,
de sentir, de compartir, d’estimar...

Només han deixat lliures les bales,
que no hi entenen de visats ni passaports.

17.2.11

VOSALTRES FEIXISTES SOU ELS TERRORISTES


Els desgraciats feixistes corruptes del PP, han clausurat l'emissió de tv3 al País Valencià.
Igual que feien els nazis cremant llibres, ells tallen la paraula, en una clara agressió a la llengua de milers de valencians que la consideren seva.
Igual que els nazis.
Mans dels que maten, brutes, mans fines que manen matar, mans tremoloses...
VISCA EL PAIS VALENCIÀ LLIURE DE FEIXISTES.

15.2.11

GAZTELUGATXE


Pengen vaixells del sostre de l’ermita,
suren fades engalanades de salnitre.
Enmig del mar sonen les notes de Laboa,
i els crits de pescadors morts a les roques.
El Cantàbric majestuosament salvatge
retorna una i altra vegada l’aigua costa enllà,
i tot recomença, i com un miracle, es regenera,
vora les inacabables escales que porten al cel.
I de les llunyanes tavernes del port de Bakio
les melodies es confonen amb cants de sirenes
rebotant entre la bellesa absolutament irrepetible
d’uns paratges tocats pels Deus.

SORTU BAI


14.2.11

com un tel
l’ombra de la melangia
m’ha esborrat els teus ulls.
He fet esforços de memòria
i m’han dut a un rusc de mel
on les abelles dansaven alegres
al so de ritmes suaus i passionals.
Seguiré reconstruint el teu rostre,
lentament i sense pressa
com qui dibuixa amb alegria a la tela
pinzellades d’infinita bellesa

3.2.11

RAFELCOFER

Els amics de l'associació cultural El Rebrot del poble valencià de Rafelcofer -comarca de la Safor-, organitzen un concurs curiós, enginyós i divertit. Quan t'apuntes al concurs, et faciliten tres paraules amb les que has de construir una poesia d'un màxim de trenta paraules. A mi em va tocar GUARIR, FOC I RELLOTGE.
Felicitats per la iniciativa. I visca el Pais Valencià.