14.11.10

LABERINT II

Com un mantell suau de purpurina
estirada sota el brillant sol d'abril
camuflant-te entre les pedres de l’escala
transformant-te en matèria dins la matèria,
en paisatge enmig de l’excitant paisatge,
en meravella dins l’entorn de la natura.
Com un camaleó sobre les pedres de l’escala,
una peça sorprenent dolça i inquietant
en el caos de possibilitats d’arribar al final del laberint.