10.9.12

FOCS A DONOSTI

Sentíem Mikel Laboa
mentre el cel s’estripava als nostres caps,

baga, biga, higa...

línies rectes, giragonses, explosions,
llums enjogassats com gats amb cabdells de llana,
milers de colors confonent-se amb els estels.

Eta nik, txoria nuen maite...

Sentiem Mikel Laboa
i ell ens somreia des de el seu univers immortal,
mentre contemplàvem els focs a Donostia.