26.3.14

CONTRABANDISTA

De manera clandestina, la duia dins
com un contrabandista d’amor.
Passava totes les fronteres dels dies
somniant els seus llavis sobre d’ell.
Clandestinament esquivava cada instant
allunyat de les seves mans i el seu olor
com una partida imprescindible de desig.
Desitjant a cada instant, saber-ne alguna cosa d’ella.

25.3.14

ESCOMBRA FORMULA Ú

Es va penjar la bruixa
d’una punta de la lluna
i es va gronxar amb ella
com en un joc infantil.
Després amb la seva millor escombra,
aquella de Formula Ú,
va baixar a la terra planejant,
planejant petons, planejant desig,
i va arribar a la terra flotant
flotant com una bombolla de sabó,
flotant, com floten els amants
amb un bes dolç als llavis.
I s’aturà a la seva finestra
amb el seu somriure màgic,
màgic com la pols màgica,
màgica com els seus ulls,
màgica, com la mateixa màgia
amb la que un dia tot jugant
màgicament la va conèixer,
volant  amb la seva escombra Formula Ú.


9.3.14

MENTRE FÈIEM L'AMOR AMB LA TELE OBERTA...


Mentre fèiem l’amor, amb la tele oberta,
un fanàtic feia esclatar en un temple
un cinturó ple d’explosius que duia a sobre,
i jo t’acariciava un pit, amb tota la dolçor
i la passió de la que el meu desig  és capaç.
I un soldat disparava el seu kelesnikoff
en un indret remot d’un país que desconec.
I els meus llavis besaven els teus repetidament,
i repetidament les bales sortien de la metralladora.
I jo t’acariciava els malucs i les natges,
i a l’Àfrica cremaven un noi homosexual
mentre una munió de gent ho gabava amb el mòbil.
I jo entrava dins teu tranquil·la i pausadament,
i els tancs de guerra trepitjaven nines i pilotes
d’un país mig en runes, on no hi quedaven nens.
I arribàvem a l’orgasme enmig de convulsions,
i un avió esclatava en ple vol ple d’innocents.
I ens acariciàvem, sense pressa, sense pausa,
assedegats d’amor, esgotats de desig
i una dona moria a ganivetades prop de casa...


Mentre fèiem l’amor, amb la tele oberta...

5.3.14

TANGO


Em posaré segur
les meves millors sabates
per a poder trepitjar-te.
La meva millor colònia,
les millors intencions,
i a la butxaca una dent d’all
per allunyar les desil·lusions,
i en aquell moment precís
en que estiguis despistada
deixaré en el teu coll
la petjada del meu bes...

I després, dolçament...
Tornaré a trepitjar-te amb passió.

HIVERN MINVANT


M’he estirat en un camp multicolor
per observar la lluna esquarterada.
Olor de ginesta , rosers i gessamí
i aquella  lluna que poc a poc minvava.
He sentit xisclar  les orenetes,
i els seus vols rasants en bandolera
dibuixant enjogassades les siluetes,
anunciant la luxuriosa primavera.
M’he estirat amb deixadesa
sobre l’herba mig humida
i en un moment de lucidesa
he observat l’hivern que expira.

4.3.14

EL TITOL SE L'HA ENDUT EL VENT

He caminat a poc a poc
sentint sota els peus
la pesadesa grisenca del camí.
En el cel, la Terra que s’ha menjat
de manera goluda tres quarts de lluna,
i a la orella el zum zum del vent..
I malgrat tot
sabent-te lluny
no surts del meu cap.
Tu, de manera repetida
esbarzer enredat al meu cervell,
a tentines al meu voltant,
no t’allunyes ni volent-ho.


Segueixes  present
en cada bufada de vent.