27.2.13

EQUILIBRI

Imatge extreta del blog http://piedrasyequilibrio.blogspot.com.es/, visiteu-lo, és brutal
El seu autor Ramon Hermosin
Nu, desafies el vent, el pes, el sol, les marees.
Nu, et jugues el tot pel tot buscant l’equilibri,
la fragilitat enjogassada d’un equilibri indecís,
el joc entre el ser i el no ser, i el poder ser, i l’atzar...
Nu provoques les lleis de la lògica que et repta.
Nu vius en la insòlita possibilitat de l’èxit
d’un èxit efímer, com el vent , com el pes,
com el sol, com les marees o l’equilibri,
com l’atzar o fins i tot com la mateixa lògica de les coses.

Nu, potser deixes de viure, per tant sols sobreviure a tu mateix.

24.2.13

ONADA DE FRED

Milers de formes diferents i anàrquiques.
Blaus i grocs intensos, quasi ataronjats,
Danses quasi macabres i esperpèntiques.
Jocs d’espetecs, guspires i fumarades.
Vista hipnòtica i tremendament fascinant.

Onada de fred.

M’he passat la tarda embadalit davant la llar de foc.

Espectacle únic.

17.2.13

A L’HIVERN QUAN BUFA EL VENT


Hi vull flors sobre el meu ventre
quan em vulgueu enterrar
així els gossos i les gosses
s’hi podran venir a pixar
hi vull flors i moltes herbes.

I tindré els ossos calents,
a l’hivern, quan bufi el vent.

No vull pas sentir cançons
ni cap missa de difunts
si hi ha frares carrinclons
feu-los fora, que els vull lluny
que no em toquin els collons.

I tindré un repòs adient
a l’hivern, quan bufi el vent.

No voldria ser macabre
però us demano a tall d’annexa
sense vergonyes ni fàstics
per si els àngels tenen sexe
un grapat de profilàctics.

És per si em poso calent
a l’hivern quan bufi el vent.

Quan us deixi amics meus
us demano flors al ventre
un carajillo ben calent
i molt poques llagrimetes
i que no em tapeu el vent.

Necessito de valent
quan em mori, sentir el vent.

Deixeu que hi pixin els gossos
no oblideu els profilàctics
i si és veritat que hi ha un Déu
li parlaré de vosaltres
presumint dels meus amics

I us tindré a tots presents,
a l’hivern quan bufi el vent.