26.9.19

ELS VORALS


Els vorals, són plens de crits.
Els vorals, són plens de roigs,
de grocs, de morats, d’estels.
Als vorals, se sent encara el ventall
repicant  del poeta homosexual,
se senten els crits desesperats,
els cants estripats de l’Ai Carmela
i del “si me quieres escribir...”
del front heroic de Gandesa.
Els vorals són plens de flors
regades a base de llàgrimes,
de banderes i de dignitat.
Els vorals ens criden des de l’ahir,
ens inculpen a tots pel demà.
Els vorals són plens de tu i de mi,
són plens d’ossos que ens recorden
com n’és de miserable, i desgraciat
aquest nostre país....i el seu.
Els vorals ens certifiquen
que l’assasí segueix viu
i els seus, segueixen manant...

24.9.19

RUTINA


Demà, les figues de la vella figuera, seran més toves,
i les fulles del cirerer, agafaran aquell to groguenc
que tant m’agrada i el vent el despullarà a poc a poc.
Sortiré a regar, com cada dia l‘olorosa maria Lluïsa
“només vol aigua” ens va dir aquell bon home de mercat.
I poc a poc el Canigó anirà mudant el seu color rocós
pel blanc de les neus, que li coronen les crestes,
i tornaré a sortir a donar menjar als gossos
i jugaré amb l’Osasuna, i renyaré l’As i abraçaré
de la manera més carinyosa possible el vell Acoplat
al qui les cames ja li fan figa, com les de la figuera.
I jugaré una estona amb la Sue Ellen o la Gilda,
o amb el Petit, en Garfil, la Gina o la Negreta,  
als qui un dia posàrem un plat de pinso
i quedaren afillats per sempre més fora de casa.
I esperarem el moment d’encendre la llar de foc,
i embadalir-nos com babaus mirant les seves flames,
i seguirem patint per les pluges fortes i fruint les suaus,
i sortint havent sopat a mirar la lluminosa estelada
i aquella lluna minvant, creixent, plena i altiva.
I demà les estrelles seran més toves, com les figues
i les fulles volaran pels racons, i el dia s’escurçarà,
i en sortir de la feina direm com cada any:
“Cada dia les tardes són més curtes de llum”.
I la rutina ens engolirà i ens estovarà
com les figues de coll de dama de la figuera.
“No les cullis avui, demà, seran més toves”....Com tot.

15.9.19

YA VIENEN LOS TUYOS


Pel corriol
petites cuques de llum
albiren els barrots
i dins, una veu crida
en la soledat de la cel·la
un bram mut i seré,
un crit digne i altiu.
Els altres no entenen
la fidelitat de l’acció,
la persistència de l’amor,
les hores, els dies,
les setmanes, els mesos,
els anys indignes i estèrils
d’una presó absurda i injusta,
d’unes acusacions falsejades,
d’una sentència temuda.
Ells, se saben culpables
i no entenen de cap manera
la tava culpabilitat.
“Ya vienen los tuyos”
diuen divendres a divendres...
Els lliures, els lliures, els lliures....

11.9.19

LA VEÏNA


Avui, comprant el pa a la fleca
una veïna m’ha mirat malament.
Potser s’ha assabentat que sóc d’esquerres,
o tal vegada sap que sóc independentista,
o potser pensa que sóc homosexual
després de veure’m l’altre dia
abraçat a un amic, que feia temps que enyorava.
Potser creu que m’he fet vegà, o vegetarià.
Potser és ella la vegana i l’ha ofès el meu entrecot.
O qui sap si em va sentir malparlar de l’alcalde,
o potser em va sentir  algun retret a l’oposició...
Potser no li agrada la barra de pa que trio,
o com que estic més aviat entrat en carns
pensa que aquells llardons que porto a la mà
m’els hauria d’estalviar per allò del colesterol.
Ves a saber si l’ha ofès, l’Sport, i ella és del Madrid
o de l’Atleti, o potser, Déu no ho vulgui, de l’Espanyol...
No serà que ella es més de Nissan
i m’ha vist sortir del meu SEAT Ibiza.
També potser que em segueixi al facebook
i l’hagi ofès algun dels comentaris assenyats
que acostumo a posar-hi sense embuts.
O les meves samarretes reivindicant sempre
la llibertat dels nois d'Altsasua...
O qui sap si ella és de cabelleres i l’ha ofès
la meva calvície cada vegada més i més insistent.
Avui anant a comprar el pa a la fleca
una veïna m’ha mirat malament
i m’ha fet adonar de tots els meus defectes.
En arribar a casa, m’he mirat al mirall
i se m’ha escapat un: Mira que arribes a ser imbècil, Quim.

4.9.19

TO BE, OR NOT TO BE


Si tu no hi ets,
tot és correcte, tot està en ordre
tot és net i sobretot coherent,
tot és al seu lloc.
Si tu hi ets,
tot agafa velocitat, tot es torna vibrant,
tot es torna il·lusio, excitació, alegria.
tot és un caos meravellós.
Si no hi ets
l’absència és dura.
Si hi ets
fins i tot la foscor brilla.

2.9.19

MORIR


Sempre he pensat que volia morir jove.
Molt jove, tant jove  que cap xeringa
perforés de manera persistent el meu cos,
que cap cadira de rodes em fes de cames,
que cap pedaç em tapés cap llaga,
que cap bossa, recollís els meus orins.
Jove perquè cap record em quedés enterbolit,
ni cap bolquer, em resguardés la dignitat.
Jove perquè cap bastó suportés part del meu pes,
i que cap habitació de cap residència
fes de dipòsit improvisat del meu esquelet tort.
Morir jove, perquè cap catèter ni cap sonda
violes el meu cos, ni cap sedant em deixés fora de joc.
Morir jove per no degenerar-me
per no veure’t degenerar,
per no veure’t morir...
Sempre he pensat que voldria morir jove
i tot i així no tinc cap pressa,
tot i que crec, que s'em fa tard...