25.1.10

LENT


Lentament
com una vareta encesa d’encens,
com un terròs de sucret en aigua,
com una repetició en càmera lenta,
com un dit que et corre per l’esquena,
com una tarda avorrida de diumenge,
com el bategar pausat d’un nen que dorm,
com la passa decidida i lenta de la tortuga,
com el fum de tabac d’una pipa reposada,
com la sínia lluminosa d’un parc d’atraccions,
com un valset d’Strauss tocat amb mandra,
com les onades d’un mar encalmat i llis,
com una pel·lícula plom d’art i assaig,
com els caminadors d’un ancià que no camina...

... com els meus llavis quan s’acosten als teus mentre dorms.

Lentament, com s’acosta el meu cos al teu enmig dels somnis...

24.1.10

ELS TEUS ULLS HIPNÒTICS

7 del mati, despertador, dues torrades, suc de taronja, la tele, les noticies, les bombes, els terratrèmols, el fill de puta que ha matat la dona abans de suïcidar-se, El temps, i diu que plou, i agafo el paraigües, les botes i surto al carrer amb un sol que espetega, i de sobte passejant pel barri gòtic...m’aclaparen els teus ulls hipnòtics.

I agafo el metro, olor d’aixelles, vigileu les carteres!!, passen parades, la noia que llegeix el llibre del Larson, la vella que s’adorm al seient, el noi de l’harmònica, la que prepara els apunts, el que no treu la vista dels pits exuberants de la secretària que un cop més arribarà tard al treball, i el vell despenjat que te un alè cirròtic...i jo que visc penjat dels teus ulls hipnòtics.

I surto al carrer i la ciutat m’embriaga, i veig passar el taxi direcció a l’aeroport, i a l’acera la noia romanesa que demana almoina, mentre les botigues s’obren mandroses, amb persianes llardoses, i el més jove torna a casa desprès de la farra, i el camell, que mira a banda i banda, vigilant a la poli i la poli que no vigila, que només posa multes, i l’home desesperat que parla sol pel carrer, i a mi que se me’n fot el seu posat estrambòtic....jo només penso en els teus ulls hipnòtics.

I el dia s’apaga, mentre tothom torna a casa, cansats abatuts derrotats, i a la tele els del temps que l’han cagat, demanen disculpes, i un altre dona ha mort en mans de l’amant, que evidentment no l’amava i el noi de l’harmònica, i la secretària dels pits, i el taxi, i la poli, el camell, la vella que dorm, , i la noia del Larson que pensa abatuda que hagués estat millor triar un llibre eròtic...cap d’ells no coneixen, els teus ulls hipnòtics.