19.12.11

COPA DE CAVA

Defensaré si cal amb ungles i dents
cada mot que he escrit, me’n faré responsable.
Faré una barricada de cada frase
de cada síl•laba, de cada intersecció.
Cada conjunció serà un nexe indivisible
d’allò que em plau de dir-vos, sense complexes.
De manera valenta, em faré esclau de cada vocal
em lligaré amb cadenes a cada consonant
i si el resultat esdevé alguna cosa que valgui la pena,
ho celebraré entre pàgines, versos i estrofes.
Em beuré totes i cada una de les meves lletres
dins una copa finíssima i escumosa de cava.

VA PASSAR EL VENT...

Va passar el vent per sobre els nostres caps
esborrant els records, torbant la imaginació,
el vent, va assecar-ho tot, fins i tot les llàgrimes.
No ens va deixar ni la sensació de solitud,
ni tant sols la fragilitat de l’enyorança
que planava sobre els sentiments amagats.
Va passar per damunt nostre, tot el vent del planeta
i va desdibuixar les rialles i els moments de plaer
com un huracà cruel i persistent que tot ho arrasa.
Varem quedar sols i nus vora la tortuosa carretera
amb les mans alçades al cel ras del migdia,
i l’enyor ens va portar a la més absoluta catalèpsia.