31.8.22

BRUIXA


 

A l’altra vida, vaig ser bruixa,

i em van cremar a la foguera

com es cremen les fulles mortes

però en nom d’un Déu immortal.

I em vaig transformar en fum,

com les xemeneies de les cases

en aquells hiverns que no acaben.

I vaig envair esglésies i mesquites,

sinagogues i temples budistes,

a voltes amb fum d’encens,

a voltes amb perfums de l’Àsia,

volant entre els pensaments

de tots els alienats que respiren

autèntiques mentides de creacions

de Déus i de profetes entabanadors.

De tan en tan sobrevolo amb l’escombra

tots i cada un dels països on la religió

mata en nom de Déus, els maleeixo,

i m’enorgulleixo d’haver estat bruixa

en l’altra vida...


29.8.22

TATUATGE

 

M’he tatuat al pit

la feblesa dels mots,

la tebiesa del rictus,

l’amabilitat del gest,

la temprança del bes,

la fermesa del crit,

l'humiliat del saber,

la violència del cop,

el sabor de la carícia,

la lloança del verb,

la llum de l’esguard...

Sols el mugró despunta

entre tan egocentrisme.



8.8.22

RAÏM

 

Pengen d’entre la verdor

llàgrimes perlades entre verd i negre,

petites guspires de fruit madur.

Esgotades de la calor de l’estiu

enyoren el cossi on descansaran

just abans del miracle embotat.

Just abans que la maquinària

de manera poc sensual les despulli,

les trituri, les espellofi, les sublimi.

Just en aquell moment les perles

esdevindran suc, esdevindran màgia

abans de reposar en taüts de roure,

en un descans etern i meravellós

pels sentits...


HIPOCRESIA

 

 HIPOCRESIA

La hipocresia és l’acte en que un individu es comporta de forma contraria als valors que sosté el mateix individu, o d’actuar en consonància a principis que al mateix temps es critiquen...


Avui porto una samarreta feminista

i penso...Guaita aquesta quines cuixes...

Compro un paquet de tabac,

i mentre fumo amb desfici llegeixo:

Fumar mata....

Critico als responsables del canvi climàtic

mentre espero el vol que em durà a Roma

a passar el cap de setmana...

Mentre condueixo escric en el meu mòbil

que cal evitar les distraccions al volant...

Commemoro la data de les bombes atòmiques

i voto als qui van bombardejar els Balcans...

Demano a crits el català a l’escola

i canvio l’idioma a les primeres de canviant

per una suposada educació...

Sóc antiracista, però primer els de casa...

Sóc antihomòfob, però de portes en fora...

Obrim totes les portes als refugiats,

però jo a casa, Prosegur...

A l’autopista, no vull pagar

però quan es pagava, anava més fluida...

No m’agrada el reggeton,

però quan canto distorsiono la veu...

El futbol és un negoci repugnant,

però, a quina hora juga el Barça?...

Com m’agrada anar de vacances al poble,

però demà posaré una queixa per les campanes...

Des d’una moto d’aigua

reivindico el silenci de la natura

i les meravelles de la fauna marina...

Si beus, no condueixis,

però cony, un cubata no fa cap mal...

Estic radicalment en contra de la violència,

però si veig una baralla pel carrer

la gravo amb el mòbil...

La droga mata, però la marihuana

és inofensiva i terapèutica...

l’ex heroïnòman es declara antivacunes

no vol substàncies estranyes dins el cos...

Aparco el cotxe davant el gimnàs

per caminar dues hores sobre una cinta...

Surto a passejar per connectar-me amb la natura

amb l’mp4 a les orelles a tot drap...

Sortim a sopar amb la dona,

i ens comuniquem per washapp

Em crec un gran poeta

i omplo les frases de faltes d’ortografia...

Un altre cinema històric que tancades

dic trist des del sofà, mentre miro Netflix...


Sóc demagògicament hipòcrita.


COPYRIGHT

 


Sóc tan cretí

que he fet copyright

de totes les meves poesies,

pensant-me que les paraules són meves

pel sol fet d’haver-les posat una rere l’altra

en un paper, això sí, reciclat.

Sóc tan curt de gambals

que em crec un Déu de les paraules

i afegeixo una «c», encerclada

davant de cada poesia extreta del no-res

i que acaba en el no-res més absolut

4.8.22

ÒVUL

 

Enyoro aquell germà

que vaig deixar enrere

en aquella cursa frenètica

movent la cua cap a l’òvul.

Semblava bon nano, realment.

Semblava inclús, millor que jo,

però jo vaig ser més ràpid.

Segurament, ell hauria estudiat,

segurament, hauria estat un filòsof,

o un gran artista, o un...

però jo vaig ser més ràpid.

És possible que hagués estat més guapo,

que hagués tingut més do de gents,

més afable, més simpàtic, més empàtic,

però jo, vaig ser més ràpid.

Enyoro aquell germà

amb qui colze a colze

vaig fer els últims metres,

els últims centímetres...

i també tots els altres

que venien al darrera,

que eren massa lents,

massa ganduls,

desganats...

Però jo, vaig ser més ràpid.

I encara vaig tenir temps

d’anar deixant molles de pa

pel camí, com el conte,

perquè ja intuïa que elles tres,

també serien les més ràpides

i així descartar dreceres inútils

en la seva cursa cap a l'òvul.


1.8.22

PINYOL DE PRÉSSEC

 

Sóc el pinyol de préssec

que ensorres en el test

i que rego de manera compulsiva

esperant aquella petita branqueta

que es converteixi en un branquilló

que amb el temps doni un fruit

que jo mai no tastaré.

Sóc aquella petita espurna de vida

insignificant, que té l’esperança

utòpica, llunyana, absurda

que gràcies a l’aixoplug de la terra,

de la foscor, de la intimitat remota,

pugui crear alguna cosa

que valgui la pena de ser conservada,

que valgui la pena ser mastegada

en els moments de nostàlgiques postres

pels que vindran temps a venir.

Quan ja no hi sigui.

Sóc com un cos inert, que espera

que l’esperança no se l’endugui

aquell temporal que mai no ha estimat.

Sóc una cosa insignificant i ridícula

que albira alguna cosa millor.

Sóc, creieu-me, aquella llavor

totalment violable per qualsevol insecte

en forma de tisores, que em menjarà per dins

mentre intento germinar en aquell test

barat, brut, mig esmicolat i vell,

on voluntàriament em vaig plantar

per aïllar-me de tot i de tots

i crear de manera clandestina, un nou Alien.