30.11.10

TACTE

Com una nina russa
entraves una i altre vegada dintre teu
desapareixent com per art de màgia
davant els meus ulls entristits.
Mai el tacte aconseguia acaronar
el teu cos fràgil de nina menuda
ni tampoc besar el teu rostre empolainat.
Tot es perdia en el trist amagatall de tu mateixa,
com en una mala pel•lícula d’art i assaig
on res mai no sembla el que és
i tothom sospita què és el que sembla.
Com una nina russa,
el teu cos es transformava en altres
cada vegada més grossos, mes ambigus,
i amb un tacte cada cop menys delicat.
Entraves aleshores dins una capseta de música,
totalment estranya emmudida i desafinada.

23.11.10

FRAU

Ni la caputxeta era una nena innocent
ni el llop tant sapastre i violent com el pintaven,
ni cap príncep blau va salvar la blancaneus,
i molt menys amb un petó sense anestèsia.
Tampoc ningú no es prou babau per a creure
que els set nans no l’espiessin a la dutxa.
Mai ningú ha pogut anar a cap ball
amb dos sabates de cristall,
ni existeixen les carrosses de carbasses.
No hi han porquets amb nocions d’arquitectura
ni cap ninot de fusta esdevé viu
ni li creix el nas per dir mentides,
tal vegada li creixien altres coses
de pensar en la blancaneus mentre es dutxava.
Ni l’Alicia podia parlar amb cartes
ni encongir-se, ni allargar-se
ni existeix un país de meravelles.

La meva infantesa, ha estat un frau.

AMETS BAT (Alaitz eta Maider)



TRADUCCIÓ: AMETS -SOMNI-

Vaig tenir un somni
un somni de mel
protegida pels teus braços
oferint-te amor.

Amb la claredat vaig aprendre a somniar
amb la claredat, a estimar-te
entre milers de paraules dolces.

Però mentre el fum de les fabriques ho espatllava
la terra, l'aigua s'et va empassar.

certa vegada vaig somniar
adormir-me per sempre,
doncs volia ser el teu somni
en la fosca terra humida.

Un somni, un somni
somniant, un somni... somniant.

22.11.10

ÀNGEL CAIGUT (imatge Albert cuevas)

Vaig dibuixar-te entre les roques
com en un somni calent de ple estiu.
Nua, amb tota la teva bellesa exultant.
Eres com un àngel acabat de davallar
terriblement bonica i inabastable.
Poc a poc el temps golut se’t va empassar
com s’engoleixen i s’esborren les idees,
lentament, pesadament, et feies fonedissa
i retornaves als teus llimbs del més enllà,
allí on tota veritat és perfecta i absoluta.
Fugies de mi, i sols quedava impregnada
la imatge quasi irreal d’aquella roca.

ARBOREUM 16 (imatge Albert Cuevas)

Sorgien de terra com els dits d’un Deu nerviós.
Anaven del marró a l’ocre passant pel blau i el roig
acolorint de manera insensata les branques del cirerer.
Aguantaven el fred del hivern amb l’esperança
d’una nova primavera que els omplis els buits.
Lluitaven per sobreviure, creient-se herois
restant immòbils al vent violent i les glaçades.
Sorgien com les entranyes d’un Deu poderós,
desafiant els elements, i mostrant-se orgulloses
a l’ull de qui les podia veure i admirar
de manera diferent i única, com elles se sentien.

21.11.10

AMANT BILINGÜE


La veia cada dia anant a treballar,
ella em mirava amb ulls inexpressius
a mi em seduia la seva mirada
i la seva manera estàtica de comportar-se.
Havia pensat més d’un cop de parar-m’hi,
parlar amb ella, convidar-la a un cafè,
i només em feia enrere, la por del refús.
Un dia però, d’aquells que et lleves més valent
m’hi vaig parar, era realment preciosa,
vaig allargar la ma i ella la seva,
aleshores per fi em va parlar i em va dir:

Ha elegido usted, gasolina noventa y cinco.
Ha triat vostè, gasolina noranta-cinc.

Plorant, vaig arrencar a córrer,
érem massa catalanistes a casa
per acceptar una amant bilingüe.

OLFACTE

Vaig aprendrem de memòria la teva olor,
tant li feia si et perfumaves o no,
sentia de lluny la teva fragància dolça.
La vaig aprendre per supervivència
sense ella potser hagués perdut la facultat d’olorar
o simplement tot hagués agafat aquell tuf ranci
que fan les coses poc importants, les oficials.
Ara el teu olor és el meu opi, la meva droga,
i la tinc memoritzada pels meus instants de solitud,
i la repasso i repeteixo com una cançó enganxosa.

Sense la teva olor,l'olfacte seria un sentit, sense sentit.

20.11.10

LIZARDI -MIKEL LABOA-



Traducció:
Lizardi va venir en Rimbaud demanant per tu
i li varem dir que també nosaltres t’estavem esperant,
que feia molt que no et veiem per casa
i ens hem asegut tots al prat menjant rellotges.
Però em enviat misatgers a la torre d’Alòs
per veure si hi eres, espantant els voltors
a les llargues escales.
Desprès hem sentit les campanes i els gossos bordant,
i aleshores has aparegut pel camí fent tombs
i quan hem estat davant teu
has caigut mort als nostres peus
i eres ja un cadaver fred en la trona de tardor.
T’hem tancat els ulls,
no hi ha adèu.
I a l’albada ficat dins un pinyol de pressec
t’hem enterrat, sense pirotècnia
Ô petit poète,
a l’hort.

TANGO

Fes-me ballar un tango,
i deixa que et trepitgi dolçament,
acompanya'm amb passió i tragèdia,
arrapat a mi movent els peus,
fem del ball un homenatge al desig.
Ballem un tango abraçats
que el temps ens atrapa i ens marceix,
cantem-lo amb veu rovellada
amb les notes del piano i una rosa
vermella, encesa entre les dents.
En acabat, abraçats i asedegats d'amor
deixem que tot llisqui entre nosaltres
i burlem-nos plegats de tot allò
que ens sembli trascendent.

Fes-me cas, ballem un tango.

VERSOS.CAT A NAVATA

18.11.10

OÏDA

Mentre em parlaves
els peus se'm movíen,
no en sé gens de ballar,
però em movia un valset suau
xiuxiuejant-me a la orella.
El sol de tardor a la cara,
i a l'oïda, la fragilitat volàtil
d'una veu melosa i divertida
disposada al somriure còmplice,
oberta, planera i valent,
com el vent tramuntanat
que ara es desperta entremeliat
fregant-nos la cara fresc i violent,
i ens omple els peus de fulles seques,
roges, meravellosament marcides
per la inquietant tardor que truca a la porta.

17.11.10

VISTA

Vaig obrir el cavallet
em miraves nua directament als ulls,
intentava escanejar-te els contorns
sense deixar-me influenciar per la bellesa.
Vaig acostar els dits al teclat
les lletres fluïen suaument
com dolces i tendres carícies,
escrivia mots de manera pausada
dibuixant perfils, acolorint racons,
deixava córrer la imaginació
i les puntes dels dits semblaven acaronar-te.
En acabar, tenia la pantalla tota plena de roses
de milers de colors i formes diferents.

16.11.10

LABERINT IV

Escriuré paraules sobre la teva esquena
per mantenir-les íntegres i perdurables.
No les copiaré enlloc seran només teves
com un llegat totalment intransferible.
Seran talment un tatuatge laberíntic
possiblement estranyes i inconnexes
i potser amb el temps i un mirall antic
podràs llegir-les i aleshores recordar-me.
Les escriure amb pintura indeleble
per què cap mal presagi les malmeti.
Escriuré a poc a poc i amb bona lletra
paraules d’amor impregnant la teva esquena.

15.11.10

LABERINT III

He quedat atrapat en el laberint del teu somriure,
intentant escapar com un presoner de la teva fesomia.
He quedat enganxat en la llum dels teus ulls
i en la fragilitat del teu cos càlid i menut.
Per més que busco la sortida, m’enredo als teus cabells
i sempre em sembla haver estat al lloc que ara abandono.
Tot es desplaça fugisser com un somni repetitiu
i jugo a fet i amagar, confós amb mi mateix.
Voldria escapar algun dia dels teus braços
i a la vegada, quedar-m’hi per sempre més.
Complicat laberint aquest, tortuosament enjogassat.

14.11.10

LABERINT II

Com un mantell suau de purpurina
estirada sota el brillant sol d'abril
camuflant-te entre les pedres de l’escala
transformant-te en matèria dins la matèria,
en paisatge enmig de l’excitant paisatge,
en meravella dins l’entorn de la natura.
Com un camaleó sobre les pedres de l’escala,
una peça sorprenent dolça i inquietant
en el caos de possibilitats d’arribar al final del laberint.

12.11.10

LABERINT I

Et perdies pels incerts carrers del laberint
dansant nua cara al vent fent volar els vels.
La lluna et feia d’aliada en l’estranya juguesca
de la inquietant sensual i voluptuosa nuesa.
Sorgies del no res, com un fantasma
entre l’olor intensa dels xiprers retallats.
Vesties la nit de màgica arrogància
com un esperit errant del més enllà
que surt per invocar nous sortilegis

10.11.10

SIRENA

Amb el cos nu vaig submergir-me
en la banyera d'aigua tèbia dels teus mots.
Vaig enfonsar el cap de manera relaxada
mentre tu em parlaves de vida i de mort,
de paraules i sensacions. De sentiments.
Jo et sentia nitida sota l'aigua
i tu et movies al meu voltant
amb la gràcia i l'astucia d'una sirena.

Quan vaig treure el cap de l'aigua
vaig veure entre els meus ulls entel·lats
dos arcs de sant martí i dues roses.

9.11.10

PERFIL

La teva imatge voluptuosa

ha encés la meva imaginació,

i he jugat valent com quan era petit

amb vaixells de plàstic per bassals minúsculs,

resseguint les línies sinuoses del teu perfil.

Aprofitant el vent de llevant

he remuntat les onades del teu pit,

i he naufragat sota el teu ventre

allí on el pèl es transforma en fils d'or,

allí on l'horitzó traspassa les fronteres.

Fronteres del desig

7.11.10

QUE ES DEIXIN D'HÒSTIES, EL PECAT SÓN ELLS


SOMNI INACABAT

Em submergia sovint en els teus ulls
quan amb el temps em vencia l’enyorança,
i jugava a pescar núvols prop del cel
quan la boira de les llàgrimes m’atrapava,
aleshores els dos fars color de mel
s’encenien arrencant-me una rialla
i tot semblava un somni inacabat
destruït i esmicolat per la distància.
Em submergia sovint en els teus ulls
i m’hi gronxava com un joc de temps llunyans
i ara amb l’espai tot ple d’esculls
te m’escapes com la sorra entre les mans.