He passejat pels boscos d’Aia
on semblava que la natura
menstruava de vermellor.
M’he abraçat a l’arbre roig
del que no en sé el nom
ni tant sols li he preguntat,
i ha deixat caure sobre mi
una fulla d’un roig potent.
He entès per fi que no era regla,
eren llàgrimes calentes de sang.
La natura, ens plora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada