18.10.20

L'ESTEL


Feia voleiar un estel

i somniava poder algun dia

volar anàrquicament com ell. Ser lliure.

Deixar-se anar fràgil,

com una au, fràgil,

en un cel blau i fràgil. Ser lliure.

I de cop s’acabà el vent

i el fil s’afluixà en un instant,

i l’estel va caure a plom.

Havia deixat de ser lliure,

per tornar a la normalitat

de tocar de peus a terra,

de deixar que els somnis

simplement es difuminin

en un obrir i tancar d’ulls.

Volia ser lliure, i volar sense fils.


Cap comentari: