5.10.20

ERA ELLA...

 


No em reconeixes?

Ho sento, no.

He perdut molt

el mocador al cap

tapant la calvície,

les hores de quimio,

la degradació enorme,

el cos que em cau endavant,

el rictus amargant i amargat,

la inclinació del cap i l’esperit...

Sóc jo, no em reconeixes?

...No, no t’he reconegut per la mascareta

-He dit de manera absurdament compassiva-

Després a l’ascensor, m’ha entrat un fred intens

que m’ha acompanyat tot el maleït matí...

Era ella...Ella...I no l’havia reconegut