2.10.20

FA TRES ANYS...

 

Avui ha esclatat la pluja

com un autèntic tsunami

reprimit en el temps i l’espai.

L’aigua ha corregut carrers avall

i de sobte ens hem sentit eixuts

estranyament secs, com un desert.

Les noticies ens anuncien borrasca,

aigua, vent i molta pluja persistent,

però l’estany de les nostres il·lusions

segueix tant sec com totes i cada una

de les terribles garrotades d’aquell dia,

com tots i cada una de les esperances

que mantenim enclaustrades i vives

dins les nostres memòries i emocions.

Aquell dia no recordo si va ploure aigua,

però si que alguna presa es va esquerdar

potser per sempre...Qui ho sap?


Cap comentari: