23.8.20

FLYSH

 Les esquerdes dels Flysh

em recorden la teva pell,

i m’hi encanto badant

en cada nova arruga

mentre remugo melodies

catalanes o euskaldunes.

La remor del Cantàbric

avui estranyament calmat

em fan pensar en les tardes,

on tot flueix respectuós

i lent, fins que els llavis

s’omplen sobtadament de sal.

Aleshores desperto assedegat

del meu somni recorrent.

Cap comentari: