Entre sucs i batuts
i aquella olor de lleteria,
de nata, crema i gelat artesà
que ens recordava la infantesa
el violí s’escarrassava suau
a dibuixar-nos la fascinació.
Omplint la tarda de nyigo nyigos
de melodies conegudes, o no,
tant se val, mentre diluíem la tertúlia
per camins onírics, inexistents i terrenals,
i esperàvem somniant el moment del bes
tant dolç com la crep de taronja ensucrada
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada