2.8.20

EN EL RESSÓ DE L'AIGUA


En el ressò de l’aigua picant a les pedres,

i les pedres repicant tossudament les teulades,

i en el só estrident dels trons, i la llum dels llampecs virils,

i en la foscor dels núvols grisos i blancs amenaçadors,

no hi he trobat ni un bocí de tu.

 

Tal vegada un terrible esclafit  t’ha portat veloçment nord enllà,

a l’indret on les tempestes són continues, on les granotes rauquen

i els gripaus fan l’acompanyament amb el roc-roc i el rau-rau.

 

Avui la tempesta anunciada ens ha dut mosques i xafogor,

i tot seguit ens ha lenificant els cossos, deixant-los xops.

 

He seguit buscant entre llamp i llamp, una llum que el sadollés...

Cap comentari: