10.8.20

ÀNIMA

 

Quan jo mori, cremeu-me

que no quedi de mi ni rastre

que la meva energia no es transformi,

tant sols cendra al vent i al mar.

I oblideu-me i  si no és molt demanar

tant ràpid com jo us oblidaré a tots.

I si estic equivocat i tinc alguna ànima,

guieu-la ràpid cap al no-res més absolut,

que no passegi pels camps i els marges,

ni es transformi, en cap gos ni cabirol.

Vull no ser, desaparèixer, esfumar-me,

no em fa cap por la parca abrupte,

ni la dolça ni la  plàcida, cap por.

Em fa por el patiment, la xeringa,

la gassa , el medicament, el trocar...

I no reseu per mi, ni poseu espelmes,

ni poseu sobre el meu pit cap creu,

canteu les cançons que tant m’agraden,

que no siguin dels amics, ni dels Manel.

I si voleu posar algun títol el dia de l’adéu,

simplement poseu: “Us ho vaig dir, tinc un enterro”

Cap comentari: