22.5.20

MURALS


Hi ha un amor a la deriva...
I ens deixarem portar per les onades
pels acords de la cançó marina
de la cançó cantada a tota veu
quan tota la salabror ens inundi la gola,
quan aquella dolçaina ens perfori
i la pell i els pells se'ns revoltin
i deixin la pell en plena erecció,
i els somriures ens atabalin
com glopades de mars i sons,
i una llàgrima ens xarboti els records,
i veiem en la llunyania aquella barca
plena d’ossos, pells i músculs abatuts,
i ens sentim miserables amb riquesa,
el nostre esmorzar, dinar, sopar garantits,
i de sobre el cajon, i la bandúrria,
i aquell llagut que esquitxa notes,
i les estrelles, sense super llunes
ni tant sols un ennegrit horitzó
que ens fa tancar els ulls dolorits.
Certament, tots tenim un amor a la deriva
i no sols un amor, també un somni,
una cançó, un miratge, una terrible tristesa.
No sé, que he escrit, tot ha estat un miratge,
un deixar-se anar amb una música eròtica
festiva, calenta, mediterrània....

Cap comentari: