23.5.20

BURANO


Vaig pintar totes les cases de colors
per por de no saber-te tornar a trobar,
mentre el vaporetto tornava a girar,
i els flaixos dels xinesos m’atordien.
Vaig girar cada cantonada acolorida
i aquella olor de mar m’embriagava.
M’havien parlat de tu, com la illa pobra,
una illa sense cristalls ni artistes,
una illa fascinant plena de colors,
com en un conta de fades enjogassades.
Vaig perseguir el teu fantasma fugisser,
pels carrers tortuosos,engalanats i guerxos,
buscant aquella faldilla de color salmó al vent,
aquell escot pronunciat de pel·licula de Fellini,
i quan el sol es va pondre trist  a l’horitzó,
vaig comprendre que tant sols eres això,
un somni bonic i acolorit, amagat en cantonades.

Cap comentari: