29.5.20

ES VA VESTIR DE MAR



Es va vestir de mar
i es va aigualir per poder brandar les barques,
per poder jugar amb els dofins a fet i amagar,
per poder posar-se una estrella mariana al pit
i fer de xèrif dolent amb els crustacis ganduls,
i sentir-se lliure a les nits tot veient estelades,
tot palpant horitzons, marees, algues marines.
Es va vestir de mar
per poder morir amb els dits arrugats i blaus,
per poder sentir aquelles cançons nostàlgiques
de mariners que van deixar la vida penjada
d’alguna gambina, o xarxes d’arrossegament,
per poder beure aquell rom i sentir la remor
de cada síl·laba mossegada de trista havanera.
Es va vestir de mar
i va trepitjar cada gra de sorra de la platja,
cada sorra humida arran d’onades suaus
i va caminar fins que els pulmons i el cor
li van assegurar que ja era part d’aquell miracle.