Baixes calmosa les roques que porten fins la cala.
Calmosa, com la teva pobre illa, muda i violada.
Desprès, plena de contradiccions i estirada
en la sorra plena d'algues, consumeixes el sol,
i deixes que la remor de l'aigua que embolcalla
la teva illa de llengua mutilada, et retorni l'antic parlar,
tot rentant-te les orelles de tanta llengua extranjera
que en el fons, ara et dona de menjar
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada