CUL

Vaig deixar la ma, repenjada en la teva esquena aprop del cul,
em va semblar que necesitàves la seva escalfor i suavitat,
que tenies urgència de carícies excitants, de sentir-me a frec.
Vaig deixar-la allí, quieta, com una emprempta de tot el que sentia,
com una penyora d'allò que de vegades resulta tant dificil de donar.
Reposada en la teva pell, vaig navegar com una barqueta àgil i alegre
per cada plec, per cada granulet petit de la teva pell de gallina.
Audaç, vaig separar les natges intrèpid, com un vell corsàri,
mentre al cd sonaba el "te recuerdo Amanda" tacat de sang i de dol,
i els teus ulls clucs i relaxats em deien "no paris...ara no paris"
Vaig deixar la ma, com deixo cada dia un trocet de mi dins teu
intentant enamorar-te, intentant si cal reinventar-te,
volent descobrir cada dia que un nou sol pot ser possible
i que ben mirat, qui sap si només és massa llunyà....