Repós del vent, palau de l'alba i el crepúscle,
i la mar llepant la punta fina de la roca
lliscosa, atapeïda de musclos i garotes,
blanques llars de pescadors, i pertot calma.
Brogit ventós i aroma de salnitre pels racons,
prenyats del mar de pau, malgrat els homes que l'ultratgen.
I la vella, taca negre sobre portal immaculat
esguarda el nou sol, i s'hi aferra esperant que no sigui el darrer...
i pertot calma.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada