Fa més de quince silencis
que vull dir-te que t'estimo
i el neguit d'aquest desfici
em martiritza els sentiments.
L'embruix dels teus ulls de mel
em persegueix cada vesprada
i els cabells volant al vent
em tallen tots els arguments.
Fa més de quince silencis
que em neguiteixo quan et penso
i els pensaments que se t'apropen
es fan llunyants i molt bannals,
fa masses instants que desvio la mirada,
fa massa temps que vull tocar-te
i te m'escapes fugitiva de les mans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada