30.3.08

A LA PADRINA CONSOL


Sobtadament
el teu cos es perdía en el pou de la mort
sense fer cap nosa, ni demanar permís,
sense dir adèu, sobtadament.
De dins el taüt
ix encara un aire fresc
i la mort t'acull amb cançons de bressol,
sobtadament.
Ens deixes incréduls
d'uns instants tant freds i furtius,
hi va molt, de tenir-te a que ens manques.
Sobtadament Consol, ens has deixat desconsolats.