27.3.08

GUANTANAMO


(Des de la convicció que tota persona, hagi fet el que hagi fet, te dret a una defensa i un judici just)

Vam tornar dels foscos calabossos

encegats per la terrible llum del sol,

amb els ulls imflamats i enllagrimats

oloràvem les aromes que feia mesos haviem oblidat.

Era plena primavera, i tot feia olor de vida.

Teniem tots els sentits en estat d'alerta, el gust, el tacte, l'oïda,

i semblava que la sang lentament tornava a lloc.

Vam deixar els foscos calabossos

plens de crits, de dibuixos, de desitjos,

solcats de barrots i parets fosques.

Varem deixar-hi per sempre les fredes ànimes

vagant com fantasmes penedits i desposseits

d'un temps que mai ningú no ens tornarà.

Un temps ple de tortures i vexacions,

mancat de tota defensa, dret o dignitat

en un bocí de terra que sempre presumeix

de ser el far, de la més alta llibertat