Amb cavalls de foc, remuntaren muntanyes de cotó,
amb fuets d'acer, referen els barrancs de l'oblid,
amb nits de por, transfiguràren memóries de sempre.
Caminàren buscant recer en cada gra de sorra,
oblidant que darrera, quedàven veus desposeïdes.
Caminàren , pensant-se hereus del temps i de les pluges,
creient-se hereus de tot, i de més.
Poc a poc, les llàgrimes, es feien sagetes d'argent,
brutalment clavades en cervells d'userda.
Poc a poc, l'escorça queia de l'arbre
per fer-se brassa ardent, oblidant d'on provenia.
Poc a poc, els cavalls de foc, desfeien i desfeien muntanyes de cotó,
prats sembrats d'il·lusions, arbres vigorosos i centenàris,
i quelcom ocult dels nostres cossos,
es perdia en la profunditat de les tenebres
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada