3.7.06

VESTIDA DE NEGRE


Vestida de negre entrà per la porta
fent dringar les petxines de l'entrada.

Venia a buscar el pare.

Amargament resignats la vam veure,
passejant-se insolentment per tot arreu,
regirant sense pudor tots els racons.
I d'un sec i matusser retruc de dalla,
li expolià la llum dels ulls i els seus records,
l'escalfor...Fins i tot la malaltia.

Abans de marxar, ens acostà els llavis glaçats
i amb un petó, ens va dir adéu.

Segons desprès, ja érem un menys...