No recordo res bonic d'ell.
Va passar com un feixuc hivern per sobre meu,
com el glaç que s'arrapa a les teulades i llambordes.
No recordo que mai em fes estremir,
ni que em passes els llavis pel coll,
sense voler res més que sexe,
una borda dansa de cossos
sense sentiments, ni cap dolçor.
No en recordo ni un sol gest de tendresa,
ni verdadera, ni fingida, ni als ulls, ni als dits,
res per portar al petit sac de llaminadures
que de vegades et regala la vida.
L'únic realment bonic que d'ell recordo,
és la facilitat amb que vaig oblidar-lo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada