MARIA
(la dona dels dits plens de màgia)
Dels teus dits, en neixé una rosa,
i una altre, i una altre i un gran roser
mig assecat, mig dissecat,
i ho ajuntares amb un grapat d'espigues,
marronoses, totes tiesses, atractives,
i encara hi afegires quatre fulles
per a fer-les més festives,
d'un no res, en vas fer un ram
que ara t'engalana el menjador,
el rebedor, la fresca eixida.
Ara que el temps se t'ha tornat un aliat
tu el frueixes, i l'adornes i el captives,
i d'alló que ningú no veu , tot passejant,
en fas art, i com un Deu, li dones vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada