La mare terra, seia abatuda,
o potser reposant, mai se sap,
i deixava que pel seu llom
la vida, les vides passegessin
també amb un aire abatut
o qui sap si tant sols reposat.
Tot cíclicament es lenificava
o talment, qui sap, es torturava,
caminant cap un abisme incert.
La mare terra jeia nua i quieta,
mentre el món la maltractava,
o potser l’estimava. Quí ho pot dir?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada