No li pesaven els somnis.
Flotava en una espècie de llim
en el que qualsevol cosa era possible.
Lluïa el melic fora dels llençols
per demostrar que era el centre,
per fer saber al mon, que tot i despert,
seguia somniant en accions volubles,
en moviments harmònics i bells.
Era fang, i traspuava vida per tots els porus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada