19.9.20

EL JARDÍ

 


Surt amb mi al jardí,

t’ensenyaré la ginesta

que aquest any ha florit poc,

es veu que el groc va morint

entre dentallades de llop,

i riures de hienes porugues.

Anirem tot passejant per la gespa

que poc a poc recupera el verd,

després de les calorades estiuenques.

Ens acostarem a la mimosa escapçada,

“massa aigua” m’ha dit el jardiner,

altra cop el groc en estat d’alerta.

Veurem també l’ametller plantat enguany

i que ja ens ha donat una trentena d’ametlles,

petites com ell, i immensament saboroses.

Anirem aleshores al meu racó preferit,

on els gessamí s’enfilen resistents

per les codes, pels racons de la paret,

al costat de la menta que ha esclatat,

i la veïna maria lluïsa que col•labora amb l’olor.

Anem a passejar si vols pel meu petit paradís

i sentirem els esbufecs de L’As i l’Osasuna,

i les corredisses de la petita Sue Ellen,

sempre atenta a qualsevol soroll o moviment.

I mirarem al cel i plantarem cara valents

a aquest any, desgraciat com pocs,

ple de morts i mascaretes, ple de gels

de guants, de distàncies i de pors...

I pensarem que tot segueix, tot continua,

i que sempre ens quedarà l’espai bellissim,

l’espai també caòtic, on transformar passejades

en els instants més feliços de les nostres vides.

Cap comentari: