Ets com un cicló mediterrani
que apareix sense solta ni volta,
t’abraça, t’aclapara i t’absorveix.
Et recargoles amb delit davant meu,
i m’impulses vents, raigs i trons,
tot plegat sense perquè, ni aturador,
descarregues en segons, tota la energia
i em negues d’humitat l’enteniment.
Els teus moviments són ràpids i impensats,
les teves conseqüències del tot imprevisibles,
i de sobte, el vent del nord més violent
t’arrossega sud enllà, deixant bassals.
Ets talment com un cicló mediterrani,
aquell que no s’espera i no se sap quan marxarà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada