29.6.20

SERÉ DUR


Seré dur amb mi mateix
i em retreure tot el que faci falta.
Les estones amb tu, i sense tu,
les poques rialles escatimades,
les compartides, les robades. Totes.
M’auto-confessaré arran d’un precipici,
i guaitaré la seva fonda negror,
i si tinc sort i em perdono a mi mateix,
marxaré pel sender de l’auto-complaença
i sinó, saltaré al buit, sense remissió ni por.
Miraré un a un als amics
i els somriure per tot el que m’han donat,
les festes, els besos, els balls, les nits,
aquelles nits d’estrelles, versos i ratafies,
i com sempre, els diré quatre paraules suades,
que sempre agraeixen, pensant que són genials.
Penso ser molt dur amb mi mateix,
i desmembrar-me com un ninot de joguina,
d’endins, de molt endins cap a fora i cap a tot,
i aleshores, lliure de retrets i de males consciències,
jauré al prat, i miraré al cel, on segur, segur,
una gavina, o un pardal, o una simple oreneta,
defecarà sobre els meus ulls humits de plor

Cap comentari: