18.6.20

I NO SE QUANTES...


Segueixo a dos metres de tu,
i malgrat tot, flairo el teu perfum,
noto el frec dels teus dits a la pell,
m’encega la llum dels teus ulls,
i no se quantes coses asèptiques més.

Segueixo a dos metres de tu
i ens separa només un virus invisible,
una mascareta de colors costumitzada,
uns guants d’un vinil molt poc fiable,
i no se quantes coses asèptiques més.

Segueixo a dos metres de tu,
i el meu desig et persegueix per els carrers,
la meva enyorança et repta pels racons,
la meva ombra no respecta les distàncies,
i no se quantes coses asèptiques més.

Acabarà el confinament i no sabré què dir-te
quan et tingui més a prop i sense asèpsia.